Sant Aniol i Talaixà desde Sadernes
Categories : Excursions, Garrotxa, Gorgs, Salts d'aigua
Escrit el 17 May 2009, per Carles.
Llocs de pas :Presa del Gomarell, Sant Aniol, Salt del Bruc, Salt de la Núvia, Talaixà, pont de’n Valentí.
Peus Inquiets :Pau, Elisa, Cris, Núria, Carles
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
El passat diumenge 24 de Maig, vam fer una escapada cap a l’Alta Garrotxa, amb la idea de poder veure la riera de Sant Aniol ben plena d’aigua, pensant en les últimes pluges. Apart també la idea era veure la zona sense la aglomeració de banyistes “domingueros” típica de ben entrat l’estiu. I no vam quedar decepcionats.
L’excursió
A Sadernes tanquen la barrera a les 9 del matí o fins i tot abans, si els parkings estan complerts. Com que no voliem fer una matinada exagerada, ja que igualment hi havia la possibilitat de trobar tancat, vam quedar a 3/4 de 8 del matí al parking del Dia. Després d’un breu transvasament de material entre cotxes, vam marxar amb el cotxe d’en Carles, direcció Olot per Bracons, i després per l’autovia nova Olot-Figueres, que ni sabíem que existia(…). Tot i arribar a les 8:58, vam poder entrar i pujar fins al segon aparcament!
Nar tirant amunt per la pista de seguida vam arrivar a la presa del Gomarell, i per fer massa cas a la ressenya de l’Alpina i massa poc al sentit comú, vam travessarla i amunt amunt quasibé arrivem al Salt de la Núvia. Un cop ens vam adonar, ens vam auto-excusar dient que era una manera d’haver entrenat una mica més i ens vam fotre l’esmorzar entre pit i esquena.
Després d’una horeta, algun avançament, sobredosis de color verd, i travessar el riu més d’una vegada, vam arribar a l’esplanada on hi ha l’ermita de Sant Aniol i la vella rectoria, bastant deteriorada. Ens vam aturar per fer la foto de rigor, i 2 tocs de campana després ens enfilàvem cap al Salt del Bruc. Abans d’arribar al salt, ens vam trobar amb el Gorg Fosc: realment és un lloc ídilic, donaven ganes de ficar-s’hi. Ens vam aturar un tros més amunt just per tirar alguna foto, i perquè la Núria pogués sucar-hi un peuet 
. A la tornada ens vam trobar amb uns francesos que feien descens tot ben equipats, i ens van deleitar amb uns salts al gorg. El salt del Bruc, baixava ben ple d’aigua, i ens vam acostar tot el que vam poder per veure’l ben d’aprop. Gràcies Pau per provar de saltar primer 
. Un cop vam deixar el salt, vam decidir arribar fins a Talaixà i dinar allà dalt, així després de dinar només ens quedaria la baixada.
La pujada fins a Talaixà es va fer notar una miqueta més, ja que va començar a apretar el sol, i la suor va fer acte de presència fins a dalt de tot. Hi va ajudar també les ombres quasi inexistents en la major part de la pujada. A mig camí ens vam trobar una parella que ens va indicar que quasibé hi erem, el que no sabien es que es van equivocar de “poble” i tant sols havien arribat a les runes d’una masia, i els faltava un tros per Talaixà.
De pujada el Salt de la Núvia ens deixava veure unes vistes impressionants de la vall per on passa la riera de Sant Aniol. Un cop al coll de Talaixà, vam buscar una ombra on atipar-nos, i després d’una molt molt breu sessió de panxing, ja només ens quedava la baixada altre cop fins al parking. Va anar bé una baixada així relativament forta en alguns llocs, així començem a acostumar els genolls pels Carros!!
En resum, un gran dia per anar a Sant Aniol, tant pel temps com per la ruta en sí, que ens deixa amb ganes de tornar-hi en breu, però canviant els pals i les botes per les xancles i el banyador!
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: No hi ha comentaris.
