Salt del Mir
Categories : Excursions, Gorgs, Osona, Salts d'aigua
Escrit el 7 June 2009, per Carles.Final : Trencant de la casa rural El Mir, entre Santa Maria de Besora i Vidrà
Llocs de pas :Serra de Bellmunt, Bosquetell, Salt del Mir
Peus Inquiets :Cris, Núria, Carles
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
El passat diumenge 7 de juny, vam fer una excursió que teníem pendent,recomanació de l’Àngels, una companya de feina de la Núria.L’objectiu, un salt d’aigua ubicat darrera de la serra de Bellmunt,per la vessant de Santa Maria de Besora. Realment és un d’aquells llocs que et fa adonar del que arribem a desconèixer llocs que tenim a tocar de casa.
L’excursió
El planteig era d’una excursió lleugera, per no matinar gaire, i vam decidir d’agafar dos cotxes per no haver de desfer el camí a la tornada. Sortint de Santa Maria de Besora direcció Vidrà en menys de 2 km hi ha un trencant a la dreta que porta a una casa de turisme rural que hi ha aprop del Salt, Allà varem deixar un cotxe, i l’altre al trencant de Saderres a la C-17. Varem començar a caminar pel mateix camí que puja fins el santuari de Bellmunt, per després anar fins a les runes de la masia del Bosquetell. Enmig pujada ens vam trobar uns “trialeros”, que tot comentant la jugada, ens van indicar com arribar fins al coll del Bosquetell sense passar per Bellmunt. Ells passaven pel mateix lloc, i es van oferir a deixar-nos un parell de marques ens els punts on ens podíem confondre de camí.
[singlepic id=83 h=170 float=left]Varem fer-los cas, i efectivament vam trobar les marques, com se les van currar! l’únic que s’havia de fer era no agafar el sender que trenca a la dreta, que és el que puja a Bellmunt i seguir recte. Un cop al Coll del Bosquetell, vam poder admirar una panoràmica Santa Maria de Besora i el seus voltants, per tot seguit començar a baixar direcció al salt. Una estoneta més tard vam arribar a una zona molt ben indicada, amb una resclosa i un pont de fusta per sobre el riu. Per anar cap al salt, vam fer un tros de camí més de baixada. Després d’unes escales de fusta, arribem al mirador des d’on es pot veure tot el salt, realment espectacular, sobretot perquè no esperes trobar un racó així de cop i volta. Ens hi vam estar força estona, esmorzant, i voltant fins quasibé sota la cascada, i evidentment fent les fotos de rigor.
El camí que restava, el varem fer en menys de 20 minuts, i tal com ens imaginàvem, passava pel mig de la casa rural, també amb el mateix nom del salt. Veient lo aprop que quedava d’on teníem aparcat el cotxe, i també del poble, pensem que és un bon lloc on venir a passar la tarda, com alguna vegada hem fet a Sabassona, una mica més lluny, però molt maco!
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: 3 Comentaris.
Hola, soc el trialer que os va marcar el cami, gracies per fer-ne constancia.
Realment al bosc, amb seny, hi cap tothom.
Dani.
[...] aigua, o que fos un lloc relativament petit on poder-hi passar l’estona, com va passar al salt del Mir. Contràriament ens vam topar amb un petit gorg ben assolellat, amb una bona esplanada de pedra on [...]
Hola Peus Inquiets!
Avui “postejo” aquí perquè després de llegir aquesta ressenya he quedat contentíssim. No només del Salt del Mir, que reconec que desconeixia, sinó del següent: M’explico: Jo, com a excurcionista i a la vegada “endurero” estic molt i molt content de que existeixi aquesta col·laboració tant “maca” i “sana” amb el company “el trialer” i que en Carles així ho mostri en aquesta entrada. Com diu “el trialer” <>. Aprofito per fer una crida i deixar constància de la persecució que vivim els motoristes de muntanya que paguem “justos per pecadors”.
Gràcies i fins la propera!