Sant Jeroni
Categories : Bages, Cims, Excursions
Escrit el 29 August 2009, per Carles.

Inici i Final : Basílica de Montserrat
Llocs de pas : Escales dels pobres, pas dels francesos, Ermita de Sant Jeroni, Sant Jeroni, Pla de les taràntules, Ermita de Sant Miquel
Peus Inquiets : Núria, Cris, Carles
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…

Montserrat, la muntanya màgica, i desconeguda dels del punt de vista caminador per part nostra, és l’objectiu d’aquesta caminadeta, una mica tocatardana com ens passa últimament. Per ser la primera vegada, començem amb una ruta “clàssica” de pujada a Sant Jeroni

L’excursió

Després de decidir que aniríem a Montserrat, vam estar mirant diverses rutes per internet, i ja que cap no ens feia el pes, unes quantes van anar a parar al GPS, per fer una barreja. La majora de les que vam trobar (en la poca estona que hi vam dedicar) feien servir el funicular de Sant Joan, o bé desfeien el camí, així que vam agafar un tros que pujava a Sant Jeroni per les escales dels pobres, anava a buscar l’estació superior del funicular, i continuava per una pista que passant per l’Ermita de Sant Miquel, tornava al Monestir pel camí del Viacrucis.
El camí de les escales s’agafa a la dreta del funicular, passant pel costat de la estàtua del bisbe Oliba. Tota la pujada per les escales, així com diverses parts de la resta del camí estaven acompanyades per una sensació de “que caram fa tant de formigó aqui dalt?” Suposo que és inevitable donat l’atractiu turístic del lloc, però de veritat, n’han fet un gra massa. Quan en un lloc així veus la gent amb xancletes, i fins i tot algun tímid taló… en fi.

Ho compensava la visió de les muntanyes que ens anaven apareixent a mesura que perdíem de vista el monestir i ens ficàvem cap a la banda del darrera de la “postal” de Montserrat que tothom te al cap. Realment són impressionants, sobren paraules.

A la que comences a agafar alçada i veus el contrast de tota la plana amb el bloc de pedra que és Montserrat, t’adones de la dimensió del lloc. El tros final per arribar fins a dalt de Sant Jeroni, no té cap mena de dificultat, ja que hi han escales i baranes fins a dalt de tot. El dia portava una mica de calitja, però tot i així les vistes no ens van decepcionar. Un cop som a dalt, ens queda clar que hi hem de tornar, buscant una ruta menys turística. Decidim de continuar el camí abans de dinar, i ens arribem fins a l’ermita de Sant Miquel, on busquem una ombra i fem un mos acompanyats per uns gats montserratins (o montserratencs?) abans de enfilar el tros final fins al monestir que ja queda a la vista. Un cop acabada la jornada excursionista, la obligada visita a la Moreneta, i cap a casona!