29ª Caminada Matagalls – Vic
Categories : Caminades populars, Excursions, Osona
Escrit el 22 January 2010, per Núria.
Inici : Collformic
Final : Plaça Major de Vic
Llocs de pas :Sant Segimon, l’Enclusa, Saladeures, carrers de Vic
Peus Inquiets :Laura Portabella, Cris, Carles i Núria Portabella
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
Després de tot un any fent el compte enrere va arribar l’esperada Matagalls – Vic i, com no, uns quants representants dels Peus Inquiets vam anar a desafiar el repte. L’aventura va començar força d’hora i va anar acompanyada de fred i vent durant les primeres hores. La il·lusió, el paisatge i la bona companyia ens va permetre arribar a Vic al cap d’unes hores. Estàvem cansats, sí, però disposats a fer-la de nou l’any vinent. Us hi apunteu?
L’excursió
Aquest dia si que vam matinar! Volíem agafar el primer autocar que sortia de la Plaça Major direcció a Collformic, però noi tu! D’altres persones van tenir la mateixa idea que nosaltres. Total, que vam agafar el quart autocar tot i ser a la plaça a 2/4 de 7.
Cap allà a les 8 del matí i després dels nostres rigorosos estiraments, ben abrigats vam enfilar el camí que ens havia de conduir fins a Sant Segimon. Durant aquest tram anàvem tots ben disfressats, gorros, guants i algun buff per protegir el coll. En arribar a Sant Segimon, ja havíem més que perdut el rastre de la Cris.. Renoi! quines cames més llargues que té!
Al cap de gairebé dues hores va arribar l’esperat esmorzar. Que bo! Un entrepà de botifarra calentet és molt d’agraïr quan portes una estona caminant per paisatges tan freds i, a la vegada, tan bonics. Aquest moment, com no, també ens va servir per comentar com anàvem físicament i per petar la xerrada amb algun conegut que ens vam trobar.
Un cop amb les piles carregades vam continuar amunt, i molt amunt! L’esmorzar era bo però… ara el notàvem o almenys la Laura i jo perquè en Carles i la Cris se’ns van distanciar per moments. Renoi, no sé quina marxa van posar però… Caminant, caminant, xerrant, xerrant… (ja se sap si surten temes interessants tot passa més ràpid) vam arribar a la carretera que va de Taradell a Viladrau. I… sorpresa! L’Òscar i els més menuts de l’equip Peus Inquiets (en Pau i en Marc), van venir a desitjar molts ànims a la mama Laura. 5 minuts i vam engegar de nou.
L’Enclusa encara es va fer esperar un xic i allà, ondia! Cues persones que ens semblaven conegudes ens estàvem esperant. Us ho imagineu? Doncs sí, eren en Carles i la Cris que ens estaven esperant mentre feien de guardians a l’habituallament dels iogurts. Pillos! Però us vau acabar les galetes de xocolata! Res, vam fer veure que no ens n’havíem adonat i vam emocionar-nos pensant que la setmana següent passaríem per aquell mateix punt fent la Rupit – Taradell.
En el següent tram del camí en Carles ens va acompanyar. Cada vegada érem més aprop de la plana, però si ens en descuidem ens n’allunyem. Com? pensareu. Doncs sí, resulta que vam trobar uns coneguts i bla bla bla fins que ens vam adonar que havíem perdut les marques. Sort que no ens havíem colat de gaire tros!
A Saladeures vam poder carregar piles de nou amb uns croissantets de crema molt bons. Sí, sí, què us penseu? Caminem però ens cuidem molt! Després d’això, camí cap a Vic. Cada cop més aprop de la massa urbana i més pendents d’arribar dins del termini establert; les 4. El cansament es començava a notar, cert, però la Laura i jo vam tenir encara ànims per fer l’últim tram corrent (res!, no us penseu que som atletes ara!).
I… al final… l’estimada Plaça Major de Vic! No us podeu imaginar que bonica que es veu la Plaça després de l’esforç i d’esperar-la tant! Allà, ens van donar una fantàstica samarreta transpirable, quatre cosetes per picar i.. abans d’acomiadar-nos, ens vam fer la foto final de rigor dels Peus inquiets. La voleu veure?
Tweet
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: 1 Comentari.
Eis, hem de proposar a la unió excurcionista de vic que faci pantalons que ja tenim moltes samarretes, jjajajja.
Em porta bons i mals records aquesta caminada, però es molt xula! Tinc ganes de proposar i fer excurcions interessants.
Jordi Vilaró