Santa Fe del Montseny i Empedrat de Morou
Categories : Excursions, La Selva
Escrit el 12 October 2010, per Núria.

Data : 18 d’abril de 2010
Inici i Final : Santa del Montseny
Llocs de pas : Santa Fe del Montseny, Pantà de Santa Fè, Empedrat de Morou i fageda.
Peus Inquiets : Carles i Núria.
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…

No sempre el temps és favorables amb les ganes de caminar i… aquest dia aquesta expressió va ser ben certa. El xim xim però, no ens va fer por, i aquí us mostrem com va anar. Per cert, que ara que tenim la tardor a sobre, aquesta excursió és perfecte per repetir!

L’excursió

Ja vam marxar de vic pensant que ens mullaríem, i la pluja ens va rebre just baixar del cotxe. Però nosaltres, optimistes i amb les ganes de caminar per sobre de tot, ens vam ben engandallar i… a caminar s’ha dit! La nostra ruta va començar rodejant el pantà de Santa Fè, lloc on ens va enganxar ben de ple la pluja. S’ha de dir que s’hi respirava una tranquil·litat estranya, barreja dels arbres despullats de fulles, el soroll de la pluja i la sensació (real) de que no hi havia ningú més a on la vista ens deixava veure. Un cop travessada la presa, vam endinsar-nos en camins indicats fins arribar a l’Empedrat de Morou, un dels punts més als dels voltants del pantà amb una formació rocosa des d’on hi havia força bones vistes.

A partir d’aquí les baixades i les pujades es van anar alternant al llarg del trajecte, tot creuant una fageda espectacular i molt silenciosa; només el cruixir de fulles de cadascuna de les nostres passes trencava aquest ambient. També vam observar les poques fulles que hi havien als arbres, que mirades detingudament, es podia intuir que eren fulles que s’havien atrevit a sortir amb les primers calors, però que el fred les havia cremat. Però, com tot, de seguida allò bonic s’acaba i la fageda va donar pas a un camí de carro que ens va portar, de nou, fins a la carretera i al pàrquing que hi ha just davant del restaurant de Santa Fe del Montseny.

Finalment, dir-vos que Santa Fe del Montseny és un indret romàntic, ideal per passejar en parella o en solitud, en qualsevol època de l’any. Havent vist aquest paratge a la tardor, i ara comprovant lo canviat que esta per la primavera. em dona la sensació que és un d’aquells llocs on es veu marcadament el canvi d’estacions,en gran mesura pels arbres i el color de les fulles, o l’absència d’elles. És un espai que convida a la meditació i al relax. Què més us podria dir? Que us animeu a fer-hi una petita escapadeta, ara mateix!