2ª Matagalls nocturna + termoxocolatada
Categories : Cims, Excursions, Osona
Escrit el 26 October 2010, per Carles.
Llocs de pas : Cim del Matagalls
Peus Inquiets :Maria, David Gallardo, Laura Matavera, Cris Piella, Joan, Marta, Genís,Jordi, Núria Subirats, Abel, Goretti, Raquel,Nati, Dani, Enric, Núria Portabella, Carles, Alex, Cristina Vallès, Pep Rovira, Marc Rovira, Edu, David Aragüete, Mireia, Eva
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
Un any després, i després d’una mica de difusió a través de la web, facebook i sobretot via boca-orella, ens vam proposar de repetir la excursió que tant ens va agradar l’any passat. Deixant a banda alguns nervis logístics d’ultima hora per comprar un termo a un basar oriental (que va resultar ser una estufa en comptes d’un termo) i el desencís de no poder veure la sortida del sol degut a la boira, va ser una matinada inoblidable, en gran mesura per la gent que vam assistir: 25 persones! El que vol dir que quasibé aconseguit el que ens imaginàvem com a fita màxima, que era doblar la gent de l’any anterior.
L’excursió
En un remolí de puntualitat britànica, la major part de la gent no va ser puntual, sinó que ja hi eren abans d’hora! Feia goig veure totes aquelles ombres il·luminades per la llum d’uns pocs frontals, apunt per començar a caminar a les fosques amb un objectiu comú (la xocolata, per suposat ). Pocs minuts després de les 6, vam començar a caminar, perseguits d’aprop pels núvols/boira que van amenaçar durant tota la pujada: s’ha de dir però que, els que vam fer el cim primers, vam poder veure la lluna plena durant pràcticament tota l’estona.
Aquest any, els núvols ens van proporcionar unes sensacions diferents a les que vam poder viure en la primer edició. Concreta i personalment m’agradaria destacar-ne una: El fet de caminar sense frontal a les fosques només amb la llum de la lluna, fa que els sentits, sobretot la vista, estiguin al 150% i potser degut a això, quan la més mínima cortina de núvols tapava la lluna, la sensació era de que alguna cosa molt gran et caigués a sobre pel darrera, impressionava de debò. Una altra cosa que tampoc oblidarem és quan ens vam trobar un grupet de vaques que dormien tranquil·lament, i que algú va confondre amb roques a causa de la foscor… més d’un es va endur un bon ensurt!
Durant la pujada , hi van haver 3 grups clarament diferenciats, encapçalats per en Marc en Pep i en Genís: aquests jo diria que van pujar corrent, sinó volant… El segon grupet vam arribar en 1 hora i 15 minuts i la resta, al cap de mitja hora van aparèixer de dins d’una espessa boira, que es va anar formant mentre érem al cim. Els que vam arribar primer vam poder gaudir d’uns instants de la sortida del sol: just veure com alguns núvols s’envermellien, i ja es va començar a emboirar cada vegada més, fins que ja costava veure’s a uns quants metres. No sabem a quina temperatura devíem estar, però tothom va fer ús de la roba i mantes que portàvem i, la mica de recer que oferia la creu del Matagalls, estava ben disputat.
Veient que la situació no ens oferiria més espectacle que algunes nàpies gotejant de fred, vam anar baixant, buscant el lloc per endrapar la xocolata i la coca. Aquest any la cafeteria improvisada es va ubicar força més avall, i crec que encertadament, doncs a falta de sortida del sol, ell lloc on esmorzaríem ens va oferir un altre espectacle gens menyspreable de boires i siluetes de muntanyes fent unes curioses danses. Mòbils i càmeres de totes mides treien fum fotografiant tot allò!
Aquest any, no un ni dos sinó 5 termos ens han fet falta per satisfer a tothom de xocolata, en total hem preparat més de 6 litres de xocolata desfeta! Després de fer el mos i comparar les diferents fornades/receptes de xocolata que teníem per degustar, vàrem improvisar un petit moment de presentacions col·lectives, doncs si ho haguéssim fet al principi amb la foscor, de poques cares ens recordaríem …
Un cop tots presentats, cap avall que fa baixada, i en poca estona tornàvem a ser als cotxes (que ocupaven mig aparcament de Collformic!). Aquí va ser quan vaig enganxar desprevinguts a tots els “nous”, per fitxar-los en un retrat per a la secció del Qui som? de peusinquiets, que cada dia que passa creix més!
Per acabar només dir que organitzar una excursió així fa molta il·lusió. Il·lusió que es converteix en satisfacció quan veus tota la gent que s’hi ha apuntat, i que a més els hi ha agradat com per tornar-hi! Llavors és quan ens adonem que per molta organització, sense tots vosaltres que us vau apuntar, això no s’hagués pogut fer. Per tant us diem: Moltes gràcies i fins l’any vinent!
Tweet
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: 5 Comentaris.
Moltes gracies a tots per gaudir de la vostra companyia. Espero poguer-hi ser a la propera i que en aquesta ocasio, en Carles tingui millor preparat el tema de la sortida del sol i no els nuvols com aquest any XDDDD
Fins la propera!!!
PD Espero que em disculpeu que no accentui, pero el meu ordinador te un virus que impedeix accentuar les paraules.
Es veu que no vaig subornar prou els “homes del temps”
, l’any vinent que serem més, ja farem una colecta, jeje
eis, gràcies!!! les fotos són totes precioses, però la de les vaques… oh….!!! el pròxim any, si subornem també a la Polsima no ens caldrà ni carregar els termos!!
Ei, molt bona aquesta ruta, teniu la pagina molt ben cuidada, les rutes són molt originals i mostreu un esperit excursionista autèntic.
Com es pot fer per participà en alguna de les vostres rutes? Don sou?
[...] http://www.peusinquiets.net/2010/10/segona-termoxocolatada/ [...]