Gorgs del Torrent d’Estiula
Categories : Excursions, Gorgs, Ripollès, Salts d'aigua
Escrit el 5 November 2010, per Núria.

Data : 16 de maig de 2010
Inici i Final : Càmping Pirinenc
Llocs de pas : Càmping Pirinenc, Gorg de la Cabana, Gorg de la Tosca, Gorg del Pi, Gorg de l’Olla, Gorg del Forat, Gorg del Colomer Petit i Gorg del Colomer.
Peus Inquiets : Maria, David, Jordi, Laura, Eva, Raul, Carles i Núria.
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…

Aprofitant l’inici del bon temps, què millor que fer una escapadeta on la principal protagonista sigui l’aigua? Aprofitant les darreres pluges que van caure pel maig, ens acostem a Campdevànol per apreciar els bonics i impactants gorgs de la riera d’Estiula.

L’excursió

L’excursió d’aigua va començar a un quart de deu de l’aparcament del càmping Pirinenc, just després d’uns bons estiraments. Només amb els primers metres de camí ja ens vam adonar que hauríem de creuar el riu més d’una vegada i que potser… ens mullaríem un xic els peus! Però bé, va bé per la circulació oi Maria i David?

El camí va ser molt agradable. Era com una seriació matemàtica: caminar un trosset i gorg, caminar un trosset i gorg… I quins gorgs! Semblava que cadascun intentés ser millor que l’anterior, més bell, més espectacular. A més, vam aprofitar per conèixer la fauna local: una cuca de capsa. Resulta que l’animaló en qüestió, es fa una caseta de branques, hi viu a dintre i la va arrossegant allà on va. Gràcies a les explicacions de la Maria, sabem que és una bestiola que només viu en llocs on l’aigua és molt neta. Ja ens ho imaginàvem que era neta, però és bo comprovar-ho.Mireu-la!

El camí fins a l’últim gorg, el Gorg del Colomer, va transcorrent com dèiem, anar passant per diferents gorgs, que tot i fer molt bon dia, no va ser pas la gent que hi vam trobar. Aquest últim però, si que acostuma a estar força ple de gent, ja que hi ha una carretera que arriba fins allà mateix, pels més mandrosos, que sempre n’hi hà. Si mai arribeu fins aquí i esteu de sort, potser podreu veure algun grup fent barranquisme, ja que l’alçada del salt ho permet. Nosaltres vam estar-nos allà una bona estona mirant com saltaven, era força espectacular.

Per tornar, tenim diverses opcions, unes tornaven pel mateix lloc i d’altres passaven per l’altra vora del riu. Nosaltres volíem tornar pel mateix, però… en fi que vam tornar per l’altre banda, que va ser una mica més llarga del que teníem previst per horari. Després d’una caminada en que no ens vam estalviar de tornar a remullar els peus alguna vegada, vam arribar al cotxe amb una mica de retard, això sí, ben refrescats!

Per cert! Un curiositat que ens vam trobar pel camí: Una orquídia salvatge de nom Orchis simia, que deu el seu nom “simia” probablement a la forma d’homenet que tenen les seves flor. I dic homenet, perquè tot sembla indicar que és mascle… Que us sembla a vosaltres?

Si mai repetim aquesta excursió, a banda de tornar-la a fer (per suposat) en època d’aigua, mirarem de anar-hi amb més temps, i allargar-la fins a l’antiga parròquia de Sant Feliu d’Estiula, que representa un parell d’horetes més.