La Roca Llarga
Categories : 100 Cims, Cims, Excursions, Osona
Escrit el 24 January 2011, per Carles.
Inici i Final : Càmping Pirinenc
Llocs de pas : Càmping Pirinenc, Gorg de la Cabana, Gorg de la Tosca, Gorg del Pi, Gorg de l’Olla, Gorg del Forat, Gorg del Colomer Petit i Gorg del Colomer.
Peus Inquiets : Núria Portabella, Carles
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
Amb una mica de por de pluja per les previsions meteorològiques, avui toca pujar a la Roca Llarga, un dels cims de la llista del repte dels 100 cims de la FEEC, que mica en mica volem anar completant. Tot i no estar-ne del tot segurs, abans de començar, creiem que anem a pujar una de les roques que es veuen desplomades sobre l’Avenc.
L’excursió
Boira. Sens dubte un dels dominants del dia, que ens acompanyaria bona part de camí. Tot i deslluir en certa manera el paisatge que es pot veure en aquesta excursió, també li proporciona una manera diferent de viure-la. Encetem el camí direcció a l’Avenc, el mateix que fèiem fa un any a la Rupit-Taradell, aquest cop de dia, amb més fred i menys gent. Un cop sortim del bosc i després de la primera pujada, la boira s’apodera encara més fort del camí un cop passada la granja de Rajols. Mica en mica, i a vegades quasi de sobte, la boira ens va deixant anar petites dosis del paisatge, alguna vaca adormida als marges del camí, i ciclistes que per poc no esquivem.
|
|
|
Guiats pel GPS, arribem a un punt on, tot i no tenir notícia visual de la Roca Llarga, creiem que hem de començar a pujar i així ho fem, camp a través, pel dret, fent més esses de les que ens adonem. Ja quasibé a dalt, travessem el que creiem que és un camí que puja des de l’Avenc, i poc després apareix davant dels nostres nassos, imponent, la Roca Llarga. S’ha de reconèixer que tot i que el desplom no és dels més bèsties que hem vist, és impressionant un cop t’hi trobes a sota. Pugem per una petita canal que hi ha en un dels laterals de la roca, agafant-nos on podem, i fem una paradeta per esmorzar a sobre la roca, al costat del vèrtex geodèsic. El temps d’esmorzar, dóna temps a la boia a desfer-se una mica, i deixar-nos veure el camí que hem seguit per arribar a la roca, i els cingles inferiors de l’Avenc.
|
|
Un cop esmorzats emprenem el camí que surt de darrera la roca. Quasi per casualitat, mentre observàvem un faig monumental que hi ha a la dreta del camí, al acostarnos-hi, descobrim la Balma de Cortils. És una gran balma de dos metres i escaig d’alçada, on ens imaginem que hi podrien haver viscut fa una bona pila d’anys.
El camí que restava per tornar, va resultar ser una bona “aventura entre vaques”. No sabem exactament si les vaques estaven al mig del camí, o el camí passava per entremig de les vaques. El que és segur, és que degut a que hi havien un bon grapat de vedells petits, la prudència ens va fer sortejar com vam poder les vaques per acostar-nos-hi el menys possible. Vam donar una volta bastant ridícula, per al final trobar uns cartells amb indicacions del camí, que confirmaven que no anàvem errats, i que molt possiblement les vaques han anat posseint mica en mica tot aquell terreny.
Amb la pluja que sembla que hagi d’esclatar d’un moment a l’altre arribem a Rupit de nou, i dinem als bancs que hi han a l’aparcament, arran de riu, tot escalfant-nos amb un caldo ben calent acabat de sortir del termo. Entre mossegada d’entrepà i xarrup de sopa, un dubte ens atormenta mirant els habitants del riu. Els ànecs no tenen fred al cul?
Tweet
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: No hi ha comentaris.
